Fm         C#         D#  
Li juro pel que més estimo 
           Fm           C#          D#  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        Fm            C#           G#        D#  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   G#           C#         D#  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       C#            D#  
Només deixi’m un minut, 
        Fm     D#    A#m      D#           C#  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     Fm         C#           D#  
El forat del teló em permetia 
    Fm          C#       D#  
espiar com entrava la gent. 
      Fm         C#           G#          D#  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          G#            C#       D#  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     C#             D#  
Un silenci massa llarg. 
     Fm      D#      A#m     D#       C#  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       C#              D#  
Amb un vers he ensopegat 
         Fm     D#    A#m   D#         C#    F#  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        G#            C#  
Com pot ser? Com ho fa? 
       Fm                 C#        G#  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       C#                Fm       C  
pot estar parlant clarament de mi? 
           G#          C#  
Qui ho sap fer? És humà? 
          Fm                 C#                  G#  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         C#                 Fm      C  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     Fm          C#           D#  
I llavors el següent que recordo 
       Fm          C#           D#  
són xiulets de la gent, la remor, 
          Fm          C#         G#             D#  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       G#          C#         D#  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          C#                 D#  
Si es pogués posar al meu lloc 
      Fm   D#       A#m     D#       C#  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              C#               D#  
quan hi ha un vers que diu així, 
     Fm       D#     A#m    D#       C#     F#  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      G#             C#  
Els valents, els valents 
     Fm           C#               G#  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        C#                    Fm       C  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

G#   C#   Fm   -> D#   C#  
G#   C#   Fm   -> D#   C  
x2

Fm