Em C D
Li juro pel que més estimo
Em C D
que el d’avui ha estat un fet aïllat,
Em C G D
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
G C D
vostè no s’ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
C D
Només deixi’m un minut,
Em D Am D C
i entendrà perfectament el que he viscut.
Em C D
El forat del teló em permetia
Em C D
espiar com entrava la gent.
Em C G D
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
G C D
Me n’he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s’ha encallat a mig fer.
C D
Un silenci massa llarg.
Em D Am D C
He mirat el text intentant-lo ajudar.
C D
Amb un vers he ensopegat
Em D Am D C F
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.
G C
Com pot ser? Com ho fa?
Em C G
Com un vers que porta escrit 400 anys
C Em B
pot estar parlant clarament de mi?
G C
Qui ho sap fer? És humà?
Em C G
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
C Em B
el que l’altra gent porta tan a dins?
Em C D
I llavors el següent que recordo
Em C D
són xiulets de la gent, la remor,
Em C G D
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala,
G C D
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l’aguantava, per sort.
C D
Si es pogués posar al meu lloc
Em D Am D C
entendria com se n’ha de ser de fort
C D
quan hi ha un vers que diu així,
Em D Am D C F
i disculpi’m si no sóc massa precís:
G C
Els valents, els valents
Em C G
sucumbeixen a la mort un cop només
C Em B
i els covards senyor, moren constantment.
x2
G C Em -> D C
G C Em -> D B
x2
Em