D#m         B         C#  
Li juro pel que més estimo 
           D#m           B          C#  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        D#m            B           F#        C#  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   F#           B         C#  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       B            C#  
Només deixi’m un minut, 
        D#m     C#    G#m      C#           B  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     D#m         B           C#  
El forat del teló em permetia 
    D#m          B       C#  
espiar com entrava la gent. 
      D#m         B           F#          C#  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          F#            B       C#  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     B             C#  
Un silenci massa llarg. 
     D#m      C#      G#m     C#       B  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       B              C#  
Amb un vers he ensopegat 
         D#m     C#    G#m   C#         B    E  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        F#            B  
Com pot ser? Com ho fa? 
       D#m                 B        F#  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       B                D#m       A#  
pot estar parlant clarament de mi? 
           F#          B  
Qui ho sap fer? És humà? 
          D#m                 B                  F#  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         B                 D#m      A#  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     D#m          B           C#  
I llavors el següent que recordo 
       D#m          B           C#  
són xiulets de la gent, la remor, 
          D#m          B         F#             C#  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       F#          B         C#  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          B                 C#  
Si es pogués posar al meu lloc 
      D#m   C#       G#m     C#       B  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              B               C#  
quan hi ha un vers que diu així, 
     D#m       C#     G#m    C#       B     E  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      F#             B  
Els valents, els valents 
     D#m           B               F#  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        B                    D#m       A#  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

F#   B   D#m   -> C#   B  
F#   B   D#m   -> C#   A#  
x2

D#m