X2 Dm A# F A Dm Paisatges perifèrics A# d'un dimecres ple de fum, F un rodalies, cascos A i entre les mans un resum. Dm A# El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia, F A pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum, Dm que avui sona nostàlgic, A# F A però et juro que era vida... Dm A# Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir, F A el Besòs ja era maco ple de químics radioactius, Dm A# de química no en falta quan m'agafes del vestit, F A i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir», Dm A# F A i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi... A# F Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden, C Dm on fer coses molt grans pensant que fas coses petites. A# F On estimar persones pel sol fet de compartir, C ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí, A# F A i des d'aquest moment ja tinc la història dividida... Dm A# Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos, F A que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto, Dm A# volem tocar, morir de fam. Veurem què passa... F A Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos, Dm A# F A poc contingut i massa amor, però ja a casa. Dm C A# C Dm C A# C Dm Cm A# C Dm C A# C X2 A# F Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden, C Dm on fer coses molt grans pensant que fas coses petites. A# F On estimar persones pel sol fet de compartir, C ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí, A# F A i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...