X2
C#m   A   E   G#  
C#m  
Paisatges perifèrics
       A  
d'un dimecres ple de fum,
   E  
un rodalies, cascos
        G#  
i entre les mans un resum.

C#m                                    A  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
E                               G#  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     C#m  
que avui sona nostàlgic,
        A            E      G#  
però et juro que era vida...

C#m                          A  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   E                        G#  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   C#m                          A  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     E                           G#  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    C#m                        A                           E   G#  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  A                        E  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   B                                C#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   A                        E  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   B                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  A                                  E            G#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

C#m                               A  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    E                            G#  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  C#m                          A  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  E                              G#  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
C#m                            A            E    G#  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

C#m   B   A   B  
C#m   B   A   B  
C#m   Bm   A   B  
C#m   B   A   B  

X2
  A                        E  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   B                                C#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   A                        E  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   B                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  A                                  E            G#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...