----D# A# D Gm e|--------------------------------------------------------------------------| B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------| G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---| D|--------------------------------------------------------------------------| A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----| E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------| D# A# Sé morir i sé viure, D Sé fer pondre el meu sol. Gm Sé fer mal, sóc de vidre. D# Sóc guspira, estel i carícia. A# Faig del drama tres muntanyes, D faig allò que tots esperen, Gm faig i roures, branques tendres. D# Sóc al terra amb l’herba seca. A# És quan dormo que hi veig clar, D és la brisa i la marea, Gm és com taronges d’Alcanar. D# Sóc tardors i primaveres. A# Si m’ensorro fes-ne runes, D no m’enterris a l’arena, Gm si és delicte no guanyar, D# jo no vull aquesta condemna. A# I per lliure vull un país, D i per seure una vorera. Gm Per somiar, que véns amb mi, D# per no perdre’m la drecera. A# Al meu pit un cor sencer, D a l’estomac papallones, Gm a les mans fruits d’esbarzer A# F I al record les tardes bones, Gm i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el A# punki pel carrer. F Treballar els caps de setmana Gm i no veure’t els feiners: Gm estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. Dm7 Gm Dm7 Gm Dm7 Gm Dm7 Gm D# A# Pels moments de dubte, D pel món que tinc al cap. Gm Per quan era invencible, D# i la por era un fracàs. A# Els vells salten les barreres, D i tot torna a començar, Gm i els nens seuen a les places. A# F I nosaltres a aquell bar, Gm i la gent que sempre corre, Gm avui para a saludar A# i el meu cor segueix en ordre. F Viu de lluites quotidianes, Gm mentre estripa el que fa mal. Gm I l’escalfes si m’abraces. x2 A# F I al record les tardes bones, Gm i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el A# punki pel carrer. F Treballar els caps de setmana Gm i no veure’t els feiners: Gm estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.