----D A C# F#m e|--------------------------------------------------------------------------| B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------| G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---| D|--------------------------------------------------------------------------| A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----| E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------| D A Sé morir i sé viure, C# Sé fer pondre el meu sol. F#m Sé fer mal, sóc de vidre. D Sóc guspira, estel i carícia. A Faig del drama tres muntanyes, C# faig allò que tots esperen, F#m faig i roures, branques tendres. D Sóc al terra amb l’herba seca. A És quan dormo que hi veig clar, C# és la brisa i la marea, F#m és com taronges d’Alcanar. D Sóc tardors i primaveres. A Si m’ensorro fes-ne runes, C# no m’enterris a l’arena, F#m si és delicte no guanyar, D jo no vull aquesta condemna. A I per lliure vull un país, C# i per seure una vorera. F#m Per somiar, que véns amb mi, D per no perdre’m la drecera. A Al meu pit un cor sencer, C# a l’estomac papallones, F#m a les mans fruits d’esbarzer A E I al record les tardes bones, F#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el A punki pel carrer. E Treballar els caps de setmana F#m i no veure’t els feiners: F#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. C#m7 F#m C#m7 F#m C#m7 F#m C#m7 F#m D A Pels moments de dubte, C# pel món que tinc al cap. F#m Per quan era invencible, D i la por era un fracàs. A Els vells salten les barreres, C# i tot torna a començar, F#m i els nens seuen a les places. A E I nosaltres a aquell bar, F#m i la gent que sempre corre, F#m avui para a saludar A i el meu cor segueix en ordre. E Viu de lluites quotidianes, F#m mentre estripa el que fa mal. F#m I l’escalfes si m’abraces. x2 A E I al record les tardes bones, F#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el A punki pel carrer. E Treballar els caps de setmana F#m i no veure’t els feiners: F#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.