----F# C# F A#m e|--------------------------------------------------------------------------| B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------| G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---| D|--------------------------------------------------------------------------| A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----| E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------| F# C# Sé morir i sé viure, F Sé fer pondre el meu sol. A#m Sé fer mal, sóc de vidre. F# Sóc guspira, estel i carícia. C# Faig del drama tres muntanyes, F faig allò que tots esperen, A#m faig i roures, branques tendres. F# Sóc al terra amb l’herba seca. C# És quan dormo que hi veig clar, F és la brisa i la marea, A#m és com taronges d’Alcanar. F# Sóc tardors i primaveres. C# Si m’ensorro fes-ne runes, F no m’enterris a l’arena, A#m si és delicte no guanyar, F# jo no vull aquesta condemna. C# I per lliure vull un país, F i per seure una vorera. A#m Per somiar, que véns amb mi, F# per no perdre’m la drecera. C# Al meu pit un cor sencer, F a l’estomac papallones, A#m a les mans fruits d’esbarzer C# G# I al record les tardes bones, A#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el C# punki pel carrer. G# Treballar els caps de setmana A#m i no veure’t els feiners: A#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. Fm7 A#m Fm7 A#m Fm7 A#m Fm7 A#m F# C# Pels moments de dubte, F pel món que tinc al cap. A#m Per quan era invencible, F# i la por era un fracàs. C# Els vells salten les barreres, F i tot torna a començar, A#m i els nens seuen a les places. C# G# I nosaltres a aquell bar, A#m i la gent que sempre corre, A#m avui para a saludar C# i el meu cor segueix en ordre. G# Viu de lluites quotidianes, A#m mentre estripa el que fa mal. A#m I l’escalfes si m’abraces. x2 C# G# I al record les tardes bones, A#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el C# punki pel carrer. G# Treballar els caps de setmana A#m i no veure’t els feiners: A#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.