----G D F# Bm e|--------------------------------------------------------------------------| B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------| G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---| D|--------------------------------------------------------------------------| A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----| E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------| G D Sé morir i sé viure, F# Sé fer pondre el meu sol. Bm Sé fer mal, sóc de vidre. G Sóc guspira, estel i carícia. D Faig del drama tres muntanyes, F# faig allò que tots esperen, Bm faig i roures, branques tendres. G Sóc al terra amb l’herba seca. D És quan dormo que hi veig clar, F# és la brisa i la marea, Bm és com taronges d’Alcanar. G Sóc tardors i primaveres. D Si m’ensorro fes-ne runes, F# no m’enterris a l’arena, Bm si és delicte no guanyar, G jo no vull aquesta condemna. D I per lliure vull un país, F# i per seure una vorera. Bm Per somiar, que véns amb mi, G per no perdre’m la drecera. D Al meu pit un cor sencer, F# a l’estomac papallones, Bm a les mans fruits d’esbarzer D A I al record les tardes bones, Bm i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el D punki pel carrer. A Treballar els caps de setmana Bm i no veure’t els feiners: Bm estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. F#m7 Bm F#m7 Bm F#m7 Bm F#m7 Bm G D Pels moments de dubte, F# pel món que tinc al cap. Bm Per quan era invencible, G i la por era un fracàs. D Els vells salten les barreres, F# i tot torna a començar, Bm i els nens seuen a les places. D A I nosaltres a aquell bar, Bm i la gent que sempre corre, Bm avui para a saludar D i el meu cor segueix en ordre. A Viu de lluites quotidianes, Bm mentre estripa el que fa mal. Bm I l’escalfes si m’abraces. x2 D A I al record les tardes bones, Bm i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el D punki pel carrer. A Treballar els caps de setmana Bm i no veure’t els feiners: Bm estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.