Gm         D#         F  
Li juro pel que més estimo 
           Gm           D#          F  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        Gm            D#           A#        F  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   A#           D#         F  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       D#            F  
Només deixi’m un minut, 
        Gm     F    Cm      F           D#  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     Gm         D#           F  
El forat del teló em permetia 
    Gm          D#       F  
espiar com entrava la gent. 
      Gm         D#           A#          F  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          A#            D#       F  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     D#             F  
Un silenci massa llarg. 
     Gm      F      Cm     F       D#  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       D#              F  
Amb un vers he ensopegat 
         Gm     F    Cm   F         D#    G#  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        A#            D#  
Com pot ser? Com ho fa? 
       Gm                 D#        A#  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       D#                Gm       D  
pot estar parlant clarament de mi? 
           A#          D#  
Qui ho sap fer? És humà? 
          Gm                 D#                  A#  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         D#                 Gm      D  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     Gm          D#           F  
I llavors el següent que recordo 
       Gm          D#           F  
són xiulets de la gent, la remor, 
          Gm          D#         A#             F  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       A#          D#         F  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          D#                 F  
Si es pogués posar al meu lloc 
      Gm   F       Cm     F       D#  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              D#               F  
quan hi ha un vers que diu així, 
     Gm       F     Cm    F       D#     G#  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      A#             D#  
Els valents, els valents 
     Gm           D#               A#  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        D#                    Gm       D  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

A#   D#   Gm   -> F   D#  
A#   D#   Gm   -> F   D  
x2

Gm