C#m         A         B  
Li juro pel que més estimo 
           C#m           A          B  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        C#m            A           E        B  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   E           A         B  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       A            B  
Només deixi’m un minut, 
        C#m     B    F#m      B           A  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     C#m         A           B  
El forat del teló em permetia 
    C#m          A       B  
espiar com entrava la gent. 
      C#m         A           E          B  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          E            A       B  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     A             B  
Un silenci massa llarg. 
     C#m      B      F#m     B       A  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       A              B  
Amb un vers he ensopegat 
         C#m     B    F#m   B         A    D  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        E            A  
Com pot ser? Com ho fa? 
       C#m                 A        E  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       A                C#m       G#  
pot estar parlant clarament de mi? 
           E          A  
Qui ho sap fer? És humà? 
          C#m                 A                  E  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         A                 C#m      G#  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     C#m          A           B  
I llavors el següent que recordo 
       C#m          A           B  
són xiulets de la gent, la remor, 
          C#m          A         E             B  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       E          A         B  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          A                 B  
Si es pogués posar al meu lloc 
      C#m   B       F#m     B       A  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              A               B  
quan hi ha un vers que diu així, 
     C#m       B     F#m    B       A     D  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      E             A  
Els valents, els valents 
     C#m           A               E  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        A                    C#m       G#  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

E   A   C#m   -> B   A  
E   A   C#m   -> B   G#  
x2

C#m