Dm A# C
Li juro pel que més estimo
Dm A# C
que el d’avui ha estat un fet aïllat,
Dm A# F C
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
F A# C
vostè no s’ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
A# C
Només deixi’m un minut,
Dm C Gm C A#
i entendrà perfectament el que he viscut.
Dm A# C
El forat del teló em permetia
Dm A# C
espiar com entrava la gent.
Dm A# F C
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
F A# C
Me n’he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s’ha encallat a mig fer.
A# C
Un silenci massa llarg.
Dm C Gm C A#
He mirat el text intentant-lo ajudar.
A# C
Amb un vers he ensopegat
Dm C Gm C A# D#
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.
F A#
Com pot ser? Com ho fa?
Dm A# F
Com un vers que porta escrit 400 anys
A# Dm A
pot estar parlant clarament de mi?
F A#
Qui ho sap fer? És humà?
Dm A# F
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
A# Dm A
el que l’altra gent porta tan a dins?
Dm A# C
I llavors el següent que recordo
Dm A# C
són xiulets de la gent, la remor,
Dm A# F C
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala,
F A# C
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l’aguantava, per sort.
A# C
Si es pogués posar al meu lloc
Dm C Gm C A#
entendria com se n’ha de ser de fort
A# C
quan hi ha un vers que diu així,
Dm C Gm C A# D#
i disculpi’m si no sóc massa precís:
F A#
Els valents, els valents
Dm A# F
sucumbeixen a la mort un cop només
A# Dm A
i els covards senyor, moren constantment.
x2
F A# Dm -> C A#
F A# Dm -> C A
x2
Dm