X2
F#m   D   A   C#  
F#m  
Paisatges perifèrics
       D  
d'un dimecres ple de fum,
   A  
un rodalies, cascos
        C#  
i entre les mans un resum.

F#m                                    D  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
A                               C#  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     F#m  
que avui sona nostàlgic,
        D            A      C#  
però et juro que era vida...

F#m                          D  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   A                        C#  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   F#m                          D  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     A                           C#  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    F#m                        D                           A   C#  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  D                        A  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   E                                F#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   D                        A  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   E                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  D                                  A            C#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

F#m                               D  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    A                            C#  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  F#m                          D  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  A                              C#  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
F#m                            D            A    C#  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

F#m   E   D   E  
F#m   E   D   E  
F#m   Em   D   E  
F#m   E   D   E  

X2
  D                        A  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   E                                F#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   D                        A  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   E                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  D                                  A            C#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...