C#m   B   E   E  
C#m   B   A   A  
x2

A         C#m  B    C#m  B  A  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        C#m              B  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
G#m    A            C#m  
Les llumetes de les barques...
    B                    C#m   B      A  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             C#m             B  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 G#m   A  
pel seu perfil devastador?

C#m   B   C#m   B   A  
C#m   B   G#m  

A       C#m   B  
Els complexos (i saps que
C#m        B      A  
jo en faig col·lecció)
        C#m                 B  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          G#m         A  
a tots de cop. Amb un dit contra
          C#m  
els meus llavis, diu:
         B  
“Per què xerres tant
          C#m     B      A  
si el que vols és fer l’amor?”.
       C#m           B  
No m’explico bé... O no ho entens?

G#m   A   C#m   B   C#m   B   A  
C#m      B  
   ...o no ho entens?

F#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           A                 C#m   C#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            F#m  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 A  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      C#m  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      B             G#m            C#m  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

B   E   E  
C#m   B   A  

A            C#m    B  
Es pinta els llavis
          C#m   B     A   
tot resseguint una cançó.
         C#m              B  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 G#m         A  
el riure en un segon. Fa setmanes
        C#m               B  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     C#m   B      A            C#m  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       B                    G#m       A  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          C#m   B  
Mentre es calça, em diu:
   C#m     B      A  
“Segur que vindré tard”.
      C#m                B   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        G#m             A            C#m  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             B              C#m       B     A  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       C#m           B  
No m’explico bé... O no ho entens?

G#m   A   C#m     B         C#m   B   A  
           ...o no ho entens?
C#m    B  
 ...o no ho entens?

F#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           A                 C#m   C#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             F#m  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                A  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  C#m  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      B             G#m            F#m  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   A  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 C#m  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            B  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 G#m          C#m   B   E   E  
encara siguis tu. 

C#m   B   A   A  
C#m   B   E   E  
C#m   B   A