C#m B E E C#m B A A x2 A C#m B C#m B A Som al vespre d’un 34 d’agost. C#m B Des del llit la miro com fuma al balcó. G#m A C#m Les llumetes de les barques... B C#m B A Tu creus que hi ha un millor teló de fons C#m B pels seus cabells a mitja esquena, G#m A pel seu perfil devastador? C#m B C#m B A C#m B G#m A C#m B Els complexos (i saps que C#m B A jo en faig col·lecció) C#m B fa dues hores que me’ls ha facturat G#m A a tots de cop. Amb un dit contra C#m els meus llavis, diu: B “Per què xerres tant C#m B A si el que vols és fer l’amor?”. C#m B No m’explico bé... O no ho entens? G#m A C#m B C#m B A C#m B ...o no ho entens? F#m No ho entens? Que no ho entens? A C#m C#7 Per mi que no ho entens. Que no. F#m Que érem un tot. Que no en sabíem més A però ja en vam aprendre. Que m’abraçava C#m com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser B G#m C#m quasi tan feliç com quan estava amb tu. B E E C#m B A A C#m B Es pinta els llavis C#m B A tot resseguint una cançó. C#m B Si ens mirem, munta i desmunta G#m A el riure en un segon. Fa setmanes C#m B que m’enganya... I amb aquesta sí: C#m B A C#m me n’he adonat jo sol. I no em marco B G#m A cap victòria: subratllo que burro que sóc. C#m B Mentre es calça, em diu: C#m B A “Segur que vindré tard”. C#m B A mi només em surt un “Ei, que us vagi G#m A C#m tot genial!”. I això es diu caiguda lliure: B C#m B A fins que t’estampes pots conviure amb el final. C#m B No m’explico bé... O no ho entens? G#m A C#m B C#m B A ...o no ho entens? C#m B ...o no ho entens? F#m No ho entens? Que no ho entens? A C#m C#7 Per mi que no ho entens. Que no. F#m Que és tocar fons! Que em vaig quedar A paralitzat a la porta amb un somriure C#m que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar B G#m F#m quasi tan fotut com quan estava amb tu. A I que m’ho faig amb la primera que passa, C#m però sempre acabo descobrint un matís. B Com costa d’assumir que el blanc i el negre G#m C#m B E E encara siguis tu. C#m B A A C#m B E E C#m B A