F#m   E   A   A  
F#m   E   D   D  
x2

D         F#m  E    F#m  E  D  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        F#m              E  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
C#m    D            F#m  
Les llumetes de les barques...
    E                    F#m   E      D  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             F#m             E  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 C#m   D  
pel seu perfil devastador?

F#m   E   F#m   E   D  
F#m   E   C#m  

D       F#m   E  
Els complexos (i saps que
F#m        E      D  
jo en faig col·lecció)
        F#m                 E  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          C#m         D  
a tots de cop. Amb un dit contra
          F#m  
els meus llavis, diu:
         E  
“Per què xerres tant
          F#m     E      D  
si el que vols és fer l’amor?”.
       F#m           E  
No m’explico bé... O no ho entens?

C#m   D   F#m   E   F#m   E   D  
F#m      E  
   ...o no ho entens?

Bm  
No ho entens? Que no ho entens?
           D                 F#m   F#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            Bm  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 D  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      F#m  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      E             C#m            F#m  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

E   A   A  
F#m   E   D  

D            F#m    E  
Es pinta els llavis
          F#m   E     D   
tot resseguint una cançó.
         F#m              E  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 C#m         D  
el riure en un segon. Fa setmanes
        F#m               E  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     F#m   E      D            F#m  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       E                    C#m       D  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          F#m   E  
Mentre es calça, em diu:
   F#m     E      D  
“Segur que vindré tard”.
      F#m                E   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        C#m             D            F#m  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             E              F#m       E     D  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       F#m           E  
No m’explico bé... O no ho entens?

C#m   D   F#m     E         F#m   E   D  
           ...o no ho entens?
F#m    E  
 ...o no ho entens?

Bm  
No ho entens? Que no ho entens?
           D                 F#m   F#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             Bm  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                D  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  F#m  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      E             C#m            Bm  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   D  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 F#m  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            E  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 C#m          F#m   E   A   A  
encara siguis tu. 

F#m   E   D   D  
F#m   E   A   A  
F#m   E   D