Am G C C Am G F F x2 F Am G Am G F Som al vespre d’un 34 d’agost. Am G Des del llit la miro com fuma al balcó. Em F Am Les llumetes de les barques... G Am G F Tu creus que hi ha un millor teló de fons Am G pels seus cabells a mitja esquena, Em F pel seu perfil devastador? Am G Am G F Am G Em F Am G Els complexos (i saps que Am G F jo en faig col·lecció) Am G fa dues hores que me’ls ha facturat Em F a tots de cop. Amb un dit contra Am els meus llavis, diu: G “Per què xerres tant Am G F si el que vols és fer l’amor?”. Am G No m’explico bé... O no ho entens? Em F Am G Am G F Am G ...o no ho entens? Dm No ho entens? Que no ho entens? F Am A7 Per mi que no ho entens. Que no. Dm Que érem un tot. Que no en sabíem més F però ja en vam aprendre. Que m’abraçava Am com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser G Em Am quasi tan feliç com quan estava amb tu. G C C Am G F F Am G Es pinta els llavis Am G F tot resseguint una cançó. Am G Si ens mirem, munta i desmunta Em F el riure en un segon. Fa setmanes Am G que m’enganya... I amb aquesta sí: Am G F Am me n’he adonat jo sol. I no em marco G Em F cap victòria: subratllo que burro que sóc. Am G Mentre es calça, em diu: Am G F “Segur que vindré tard”. Am G A mi només em surt un “Ei, que us vagi Em F Am tot genial!”. I això es diu caiguda lliure: G Am G F fins que t’estampes pots conviure amb el final. Am G No m’explico bé... O no ho entens? Em F Am G Am G F ...o no ho entens? Am G ...o no ho entens? Dm No ho entens? Que no ho entens? F Am A7 Per mi que no ho entens. Que no. Dm Que és tocar fons! Que em vaig quedar F paralitzat a la porta amb un somriure Am que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar G Em Dm quasi tan fotut com quan estava amb tu. F I que m’ho faig amb la primera que passa, Am però sempre acabo descobrint un matís. G Com costa d’assumir que el blanc i el negre Em Am G C C encara siguis tu. Am G F F Am G C C Am G F