Dm   C   F   F  
Dm   C   A#   A#  
x2

A#         Dm  C    Dm  C  A#  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        Dm              C  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
Am    A#            Dm  
Les llumetes de les barques...
    C                    Dm   C      A#  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             Dm             C  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 Am   A#  
pel seu perfil devastador?

Dm   C   Dm   C   A#  
Dm   C   Am  

A#       Dm   C  
Els complexos (i saps que
Dm        C      A#  
jo en faig col·lecció)
        Dm                 C  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          Am         A#  
a tots de cop. Amb un dit contra
          Dm  
els meus llavis, diu:
         C  
“Per què xerres tant
          Dm     C      A#  
si el que vols és fer l’amor?”.
       Dm           C  
No m’explico bé... O no ho entens?

Am   A#   Dm   C   Dm   C   A#  
Dm      C  
   ...o no ho entens?

Gm  
No ho entens? Que no ho entens?
           A#                 Dm   D7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            Gm  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 A#  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      Dm  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      C             Am            Dm  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

C   F   F  
Dm   C   A#  

A#            Dm    C  
Es pinta els llavis
          Dm   C     A#   
tot resseguint una cançó.
         Dm              C  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 Am         A#  
el riure en un segon. Fa setmanes
        Dm               C  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     Dm   C      A#            Dm  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       C                    Am       A#  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          Dm   C  
Mentre es calça, em diu:
   Dm     C      A#  
“Segur que vindré tard”.
      Dm                C   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        Am             A#            Dm  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             C              Dm       C     A#  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       Dm           C  
No m’explico bé... O no ho entens?

Am   A#   Dm     C         Dm   C   A#  
           ...o no ho entens?
Dm    C  
 ...o no ho entens?

Gm  
No ho entens? Que no ho entens?
           A#                 Dm   D7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             Gm  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                A#  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  Dm  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      C             Am            Gm  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   A#  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 Dm  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            C  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 Am          Dm   C   F   F  
encara siguis tu. 

Dm   C   A#   A#  
Dm   C   F   F  
Dm   C   A#