A D A D A Mira, D E A surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure D E A i una llum plena de pau va inundant totes les cuines. D E D Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la. Bm7 E A I ens crido: Treu-te la disfressa i revela qui ets! D E A No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent. A Mira, D E A tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia, D E A això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies, D E D si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes. Bm7 E A I ens crido: Observant-vos les mans, us he vist el truc! D E A No sou realment la vida que ens hem perdut. A Mira, D E A panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges, D E A hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires. D E D Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles! Bm7 E A I ens crido: Això és lamentable teatre amateur! D E A I no la vida que se'ns escapa a cada moment. A Mira D E A com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem. D E A Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: D E D Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves? Bm7 E A I ens crido: Ja sé de què aneu i he perdut l'interès! D E A Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix