----B F# A# D#m e|--------------------------------------------------------------------------| B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------| G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---| D|--------------------------------------------------------------------------| A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----| E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------| B F# Sé morir i sé viure, A# Sé fer pondre el meu sol. D#m Sé fer mal, sóc de vidre. B Sóc guspira, estel i carícia. F# Faig del drama tres muntanyes, A# faig allò que tots esperen, D#m faig i roures, branques tendres. B Sóc al terra amb l’herba seca. F# És quan dormo que hi veig clar, A# és la brisa i la marea, D#m és com taronges d’Alcanar. B Sóc tardors i primaveres. F# Si m’ensorro fes-ne runes, A# no m’enterris a l’arena, D#m si és delicte no guanyar, B jo no vull aquesta condemna. F# I per lliure vull un país, A# i per seure una vorera. D#m Per somiar, que véns amb mi, B per no perdre’m la drecera. F# Al meu pit un cor sencer, A# a l’estomac papallones, D#m a les mans fruits d’esbarzer F# C# I al record les tardes bones, D#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el F# punki pel carrer. C# Treballar els caps de setmana D#m i no veure’t els feiners: D#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. A#m7 D#m A#m7 D#m A#m7 D#m A#m7 D#m B F# Pels moments de dubte, A# pel món que tinc al cap. D#m Per quan era invencible, B i la por era un fracàs. F# Els vells salten les barreres, A# i tot torna a començar, D#m i els nens seuen a les places. F# C# I nosaltres a aquell bar, D#m i la gent que sempre corre, D#m avui para a saludar F# i el meu cor segueix en ordre. C# Viu de lluites quotidianes, D#m mentre estripa el que fa mal. D#m I l’escalfes si m’abraces. x2 F# C# I al record les tardes bones, D#m i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el F# punki pel carrer. C# Treballar els caps de setmana D#m i no veure’t els feiners: D#m estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.