Bm G A
Li juro pel que més estimo
Bm G A
que el d’avui ha estat un fet aïllat,
Bm G D A
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
D G A
vostè no s’ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
G A
Només deixi’m un minut,
Bm A Em A G
i entendrà perfectament el que he viscut.
Bm G A
El forat del teló em permetia
Bm G A
espiar com entrava la gent.
Bm G D A
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
D G A
Me n’he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s’ha encallat a mig fer.
G A
Un silenci massa llarg.
Bm A Em A G
He mirat el text intentant-lo ajudar.
G A
Amb un vers he ensopegat
Bm A Em A G C
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.
D G
Com pot ser? Com ho fa?
Bm G D
Com un vers que porta escrit 400 anys
G Bm F#
pot estar parlant clarament de mi?
D G
Qui ho sap fer? És humà?
Bm G D
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
G Bm F#
el que l’altra gent porta tan a dins?
Bm G A
I llavors el següent que recordo
Bm G A
són xiulets de la gent, la remor,
Bm G D A
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala,
D G A
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l’aguantava, per sort.
G A
Si es pogués posar al meu lloc
Bm A Em A G
entendria com se n’ha de ser de fort
G A
quan hi ha un vers que diu així,
Bm A Em A G C
i disculpi’m si no sóc massa precís:
D G
Els valents, els valents
Bm G D
sucumbeixen a la mort un cop només
G Bm F#
i els covards senyor, moren constantment.
x2
D G Bm -> A G
D G Bm -> A F#
x2
Bm