Am F G
Li juro pel que més estimo
Am F G
que el d’avui ha estat un fet aïllat,
Am F C G
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
C F G
vostè no s’ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
F G
Només deixi’m un minut,
Am G Dm G F
i entendrà perfectament el que he viscut.
Am F G
El forat del teló em permetia
Am F G
espiar com entrava la gent.
Am F C G
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
C F G
Me n’he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s’ha encallat a mig fer.
F G
Un silenci massa llarg.
Am G Dm G F
He mirat el text intentant-lo ajudar.
F G
Amb un vers he ensopegat
Am G Dm G F A#
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.
C F
Com pot ser? Com ho fa?
Am F C
Com un vers que porta escrit 400 anys
F Am E
pot estar parlant clarament de mi?
C F
Qui ho sap fer? És humà?
Am F C
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
F Am E
el que l’altra gent porta tan a dins?
Am F G
I llavors el següent que recordo
Am F G
són xiulets de la gent, la remor,
Am F C G
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala,
C F G
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l’aguantava, per sort.
F G
Si es pogués posar al meu lloc
Am G Dm G F
entendria com se n’ha de ser de fort
F G
quan hi ha un vers que diu així,
Am G Dm G F A#
i disculpi’m si no sóc massa precís:
C F
Els valents, els valents
Am F C
sucumbeixen a la mort un cop només
F Am E
i els covards senyor, moren constantment.
x2
C F Am -> G F
C F Am -> G E
x2
Am